Arquitectura desconeguda: Pavelló de bugaderia del Sanatori Antituberculós

SANATORI ANTITUBERCULÓS (SAFAREIGS)

 C. JÚPITER, 7  SARRIÀ SANT GERVASI

AUTOR: JOAN RUBIÓ I BELLVER, ARQUITECTE , 1905, 

ESTIL: HISTORICISTA ,

ÚS  ORIGINAL : SAFAREIG

El Sanatori Antituberculós del Tibidabo fou destruït durant la guerra sense haver arribat mai a utilitzar-se, i només resta en peu, en molt mal estat de conservació, el pavelló destinat a serveis de bugaderia.

Està configurat per un cos central de planta circular, voltat de vuit cossos cilíndrics, a manera d'absidioles, i un novè cos més separat que conté l'escala, tots amb coberta cònica revestida de trencadís ceràmic. Consta de dos nivells, amb sengles finestres corregudes que trenquen el parament de façana. Aquest és fet d'envà, amb un particular aparell que recull les filades lligades amb el parament interior.

L'entrada principal se situa a la part nord i s'accedeix a la planta pis a través d'un pont. La planta baixa, amb un altre accés, té un pilar central de secció helicoïdal que suporta la volta circular del sostre. Tota l'edificació està feta en totxo massís.

Un edifici projectat per Joan Rubió i Bellver (1871-1952), arquitecte modernista, va ser deixeble  i ajudant de Antoni Gaudí, amb el que va treballar a la Sagrada Família, la Casa Batlló, el Parc Güell, la Casa Calvet, la Torre Bellesguard, la restauració de la Catedral de Mallorca i la Colònia Güell (on va projectar la Cooperativa amb Francesc Berenguer i Mestres i diverses cases particulars, com Ca l'Ordal i Ca l'Espinal )

 Les seves obres principals són: la Casa Golferichs , la casa Pomar,diversos edificis de l'Escola Industrial de Barcelona i diverses cases situades a la muntanya del Tibidabo: la Casa Roviralta o "Frare Blanc", la Casa Fornells i la Casa Casacuberta. 

També va ser un teòric de l'arquitectura, bon coneixedor de l'arquitectura gòtica i estudiós i defensor de les idees de Gaudí, ja que considerava que els dissenys de l'insigne arquitecte superaven els problemes constructius de l'eclecticisme arquitectònic imperant abans del paradigma racionalista. (Wikipedia dixit)

Joan Rubió i Bellver

La recerca fora de la xarxa és encara molt productiva i complementària: els llibres de paper és el que tenen. Dos llibres: "Joan Rubió i Bellver y la fortuna del gaudinismo", escrit pel seu net Ignasi Solà-Morales Rubió; i "Joan Rubió i Bellver: Arquitecte Modernista", llibre-catàleg d'una exposició feta pel COAC que recopila textos de l'Ignasi per part de Manuel Solà-Morales Rubió, net de Joan Rubió i germà gran d'aquest, tot queda en familia, els testos s'assemblen a les olles.

Ignasi Solà Morales Rubió                                                                    Manuel Solà Morales Rubió

A vegades sembla que el Modernisme va ser ideat i originat nomès per Antoni Gaudí, va ser fruit d'una època i d'una societat benestant on els arquitectes materialitzaven les idees culturals del moment. Joan Rubió pertany a l'anomenada segona generació de modernistes, no és prou conegut popularment com ho mereixeria la seva contribució a l'arquitectura de principis del segle XX.

Joan Rubió i Bellver y la fortuna del gaudinismo. Ignasi Solà-Morales i Rubió. 1975

Joan Rubió i Bellver y la fortuna del gaudinismo. Ignasi Solà-Morales i Rubió. 1975

Segons  Ignasi Solà-Morales en el seu llibre podem llegir: 
 (...) de la operación global de uso del Tibidabo como ciudad-jardín residencial mediante una conveniente red de enlaces se debía completar con un segundo funicular que ascendiese hasta el sanatorio antituberculoso, que se ubicaba en la parte más alta de la finca. De este conjunto sólo llegó a construirse este sanatorio, financiado por una empresa denominada precisamente Sanatorio del Tibidabo, S.A., formada también por el doctor Andreu y un grupo de médicos barceloneses. La edificación del sanatorio no llegó nunca a utilizarse, y fue destruida en los años 36-39. Sólo queda en pie un edificio aislado que, según el proyecto independiente de 1903, debía destinarse a pabellón de lavaderos y desinfección del sanatorio. Hoy, a pesar de su mal estado de conservación, es una pequeña obra maestra. Con su planta circular rodeada de absidiolos semicirculares y cubierto con elementos cónicos revestidos de "trencadís" de cerámica, es una preciosa muestra de simplicidad, de complejidad espacial y de elegancia constructiva.(...)