lunes, 23 de enero de 2012

Arquitectura trasladada (I): La portalada gótica del Convent del Carme

La fascinació per aquesta portalada es remunta a principis dels anys 80, els divendres a la tarda pujava amb els meus pares al pis de Santa Coloma i des de la finestra del 600 veia aquell estrany monument envoltat de camps de cultiu, al costat de una pedrera i enmig dels 2 ramals de l'autopista.

1957. Fotografía de Miquel Toneu



Aquesta portalada gótica pertanyia a l'església del Convent de la Mare de Déu del Carme, ordre mendicant dels Carmelites Calçats de Barcelona, situada al carrer del Carme n.40 de Barcelona i va començar a construir-se a partir de 1294. Durant 580 anys va formar part del paisatge urbà de Barcelona, va rebre visites ilustres de reis, incendis malintencionats, reformes i canvis d'ús per causa de les desamortitzacions del segle XIX; fins l'any 1874 que desapareix el convent per una trama urbana d'edificis residencials. La major part de la pedra del conjunt eclesiàstic es reaprofita per fer els fonaments dels nous edificis o de replé en els nous carrers, la portalada es ven, igual que les parts més significatives, a particulars per formar part de col.leccions privades.

1858. Planta del Convent del Carme. Quarteró 78 de Miquel Garriga i Roca. Arxiu Històric de la Ciutat. BCN
Juli Parellada compra a la familia Moragas la portalada gótica amb l'intenció d'iniciar la construcció d'una esglèsia com a penediment per haver mort un home, en un duel en un descampat de Cal Tondo, a prop del riu Besós en el terme municipal de Sant Adrià, on torna a muntar pedra a pedra  els fonaments, els brancals, la llinda i les arquivoltes ogivals. Tot just muntada el sr. Parellada va morir i la portalada restà, enmig de camps de cultiu i a l'intemperie, uns 115 anys.
1968. Fotografia de Josep Mª Muntaner i Pascual
Amb els anys queda encerclada pels ramals de l'autopista A-19 Barcelona-Mataró i comença a obtenir notorietat formant part del paisatge de Barcelona.

Croquis de situacio. Jose MªMilagro. La Vanguardia Española. Jueves 28 noviembre 1968, pagina 36
De tenir camps d'enciams que l'envolten passa a tenir una pedrera per matxucar àrids que l'enfarinen, fins que l'arribada dels Jocs Olímpics torna a interrompre el seu descans: la Ronda Litoral ha de passar per allí i s'ha de canviar d'ubicació. L'Ajuntament de Sant Adrià i l'empresa Vila Olímpica, S.A.a partir d'unes cartes al director de La Vanguardia iniciades per l'arquitecte Joan Bassegoda i Nonell, decideixen encarregar els treballs de trasllat i restauració a la Cátedra Gaudí. Cal dir que l'arquitecte volia retornar la portalada als jardins de la Universitat, a prop de la seva originària posició, però l'Ajuntament de Sant Adrià volia que es convertís en la porta d'entrada simbólica a la ciutat.


L'èquip de Bassegoda realitza l'aixecament de plànols i el projecte de restauració; decideixen fer el trasllat en 3 grans troços per evitar desmuntar la portalada en peces petites i que s'acabin extraviant. A finals de 1991 desmonten la part superior (arquivoltes i llinda) i la deixen descansar a terra al costat dels brancals,  així es queden protegits fins principis de 1993 quan es realitza el trasllat definitiu.

Es trasllada al mateix terme municipal de Sant Adrià, a prop de Can Serra (on ara hi ha el Museu de l'Immigració), al final del carrer Guipúzcoa de Barcelona.

Estat actual 2012. S'ha consolidat però no s'ha restaurat.

Estat actual 2012. Situada en una plaça de díficil accés peatonal.

Estat actual 2012. Detall de les arquivoltes ogivals i de la llinda.


Informació de l'història de la portalada:
Traslado de la puerta gótica del Convento del Carmen de Barcelona per Joan Bassegoda i Nonell
L'auca de l'arc adrianenc fet pel col.lecitu de dones: Dones del futur.
Monestirs de Catalunya. El Convent de la Mare de Déu del Carme.
Juli Parellada, un dandy precursor d'un tipus de paella.
https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20200503/48877104780/arco-gotico-sant-adria-barcelona-secreta.html

8 comentarios:

  1. La família del meu marit viu prop d'aquesta porta i sempre que passo em crida l'atenció.
    Molt complerta l'informació. Gràcies!

    ResponderEliminar
  2. HOla DAvid, com he vist que t´has fet seguidor del meu blog he dit ... vaig ha fer una ullada al blog d´en David ... i molt bé !!! Tinc una companya meva d´escalada que també és arquitecta al Maresme. Dons rés ... una abraçada.

    ResponderEliminar
  3. Hola, quan yo era petit e passat per sota d'aquesta portalada moltes vegades y jugaba al seu voltan quan estava en el seu antic emplaçament darrera el desaparegut restaurant "el tondo" i de la planta de formigo (no una matxucadora d'arids com deies) q era on treballaba el meu pare.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. ostres!!! el meu para tambe treballaba davant del tondo, a entrecanales y tavora. i tambe he jugat moltes vegades davant de la porta. va esta alla mes de vint anys! segur que de petis es hem conegut, el meu mail es: dgranado1973@gmail.com

      Eliminar
  4. Hola,
    crec que coincidim, no sé si havia un restaurant que s'anomenés "el Tondo" però la finca pertanyia a "Cal Tondo", i una planta de elaboració de formigó necessita àrids per fer-lo, el ciment el treuen de les cimenteres però l'àrid el "matxaquen" in situ per elaborar el formigó...és més visible la muntanya d'àrids per fer el formigó que els dipòsits de ciment. Si tens fotografíes de l'època amb l'Arc i la fàbrica de formigó, m'agradaria compartir-les en el meu blog.
    Salutacions

    ResponderEliminar
  5. Em dic Vicky Tondo el besavi del meu avi ja havia nascut a Cal Tondo, jo he crescut igual que el meu pare , tiets i germanas pujan, gaudint i cuidant l' arc , que tothom coneixia com l'arc de Can Tondo. Sembla mentida que tots aquests arquitectes i " sabelotodos" que ara son tan experts , no preguntin i demanin informació a la familia Tondo, que va ser l' única que es va fer carrec de cuidar i conservar , sense cap tipo d' ajut , aquest arc que forma part de la meva vida i de la historia de la meva familia. Em sento insultada per part d'aqueta gent , i agraeixo els comentaris dels que han pogut disfrutar de L'ARC DE CAN TONDO.

    ResponderEliminar
  6. Hola Vicky, moltes gràcies pel teu comentari. No et sentis insultada, això és un blog de curiositats on s'investiga fins a on es pot per la xarxa web, no sòc periodista ni faig investigació a fons. Si vols afegir informació o fotografíes seran benvingudes.

    ResponderEliminar
  7. Hola David,

    aquest matí un company m'ha preguntat d'on venia el meu cognom Tondo, li he dit que només sabia de l'Arc de Ca Tondo i poca cosa més, he buscat a internet informació i m'ha paregut el blog, molt interessant i et felicito. A més m'he quedat sorpresa perquè si era el el pòrtic del convent de la mare de Déu del Carme, ma mare es diu Carme Tondo, quines casualitats de la vida i va viure a Bon Pastor al costat de l'Arc fins que es va emancipar. Moltes gràcies David.

    ResponderEliminar