Arquitectura trasladada (I): La portalada gótica del Convent del Carme

La fascinació per aquesta portalada es remunta a principis dels anys 80, els divendres a la tarda pujava amb els meus pares al pis de Santa Coloma i des de la finestra del 600 veia aquell estrany monument envoltat de camps de cultiu, al costat de una pedrera i enmig dels 2 ramals de l'autopista.

1957. Fotografía de Miquel Toneu

Aquesta portalada gótica pertanyia a l'església del Convent de la Mare de Déu del Carme, ordre mendicant dels Carmelites Calçats de Barcelona, situada al carrer del Carme n.40 de Barcelona i va començar a construir-se a partir de 1294. Durant 580 anys va formar part del paisatge urbà de Barcelona, va rebre visites ilustres de reis, incendis malintencionats, reformes i canvis d'ús per causa de les desamortitzacions del segle XIX; fins l'any 1874 que desapareix el convent per una trama urbana d'edificis residencials. La major part de la pedra del conjunt eclesiàstic es reaprofita per fer els fonaments dels nous edificis o de replé en els nous carrers, la portalada es ven, igual que les parts més significatives, a particulars per formar part de col.leccions privades.

1858. Planta del Convent del Carme. Quarteró 78 de Miquel Garriga i Roca. Arxiu Històric de la Ciutat. BCN

Juli Parellada compra a la familia Moragas la portalada gótica amb l'intenció d'iniciar la construcció d'una esglèsia com a penediment per haver mort un home, en un duel en un descampat de Cal Tondo, a prop del riu Besós en el terme municipal de Sant Adrià, on torna a muntar pedra a pedra  els fonaments, els brancals, la llinda i les arquivoltes ogivals. Tot just muntada el sr. Parellada va morir i la portalada restà, enmig de camps de cultiu i a l'intemperie, uns 115 anys.

1968. Fotografia de Josep Mª Muntaner i Pascual

Amb els anys queda encerclada pels ramals de l'autopista A-19 Barcelona-Mataró i comença a obtenir notorietat formant part del paisatge de Barcelona.

Croquis de situacio. Jose MªMilagro. La Vanguardia Española. Jueves 28 noviembre 1968, pagina 36

De tenir camps d'enciams que l'envolten passa a tenir una pedrera per matxucar àrids que l'enfarinen, fins que l'arribada dels Jocs Olímpics torna a interrompre el seu descans: la Ronda Litoral ha de passar per allí i s'ha de canviar d'ubicació. L'Ajuntament de Sant Adrià i l'empresa Vila Olímpica, S.A.a partir d'unes cartes al director de La Vanguardia iniciades per l'arquitecte Joan Bassegoda i Nonell, decideixen encarregar els treballs de trasllat i restauració a la Cátedra Gaudí. Cal dir que l'arquitecte volia retornar la portalada als jardins de la Universitat, a prop de la seva originària posició, però l'Ajuntament de Sant Adrià volia que es convertís en la porta d'entrada simbólica a la ciutat.

L'èquip de Bassegoda realitza l'aixecament de plànols i el projecte de restauració; decideixen fer el trasllat en 3 grans troços per evitar desmuntar la portalada en peces petites i que s'acabin extraviant. A finals de 1991 desmonten la part superior (arquivoltes i llinda) i la deixen descansar a terra al costat dels brancals,  així es queden protegits fins principis de 1993 quan es realitza el trasllat definitiu.

Es trasllada al mateix terme municipal de Sant Adrià, a prop de Can Serra (on ara hi ha el Museu de l'Immigració), al final del carrer Guipúzcoa de Barcelona.

Estat actual 2012. S'ha consolidat però no s'ha restaurat.

Estat actual 2012. Situada en una plaça de díficil accés peatonal.

Estat actual 2012. Detall de les arquivoltes ogivals i de la llinda.

Veure EMPLAÇAMENTS DE LA PORTALADA GÓTICA ESGLÈSIA DEL CARME en un plànol més gran

Informació de l'història de la portalada:
Traslado de la puerta gótica del Convento del Carmen de Barcelona per Joan Bassegoda i Nonell
L'auca de l'arc adrianenc fet pel col.lecitu de dones: Dones del futur.
Monestirs de Catalunya. El Convent de la Mare de Déu del Carme.
Juli Parellada, un dandy precursor d'un tipus de paella.
https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20200503/48877104780/arco-gotico-sant-adria-barcelona-secreta.html