o gel a l'hivern i emmagatzemar-ho durant la resta de l'any. La part superior es tancava amb una
coberta en forma de volta que tenia unes obertures per permetre l'entrada i sortida de la
neu o el glaç; tot i que de vegades disposaven d'una entrada inferior per a l'operació.
Es van construir entre els segles XVI i XIX durant la petita Edat de Gel, a indrets on avui dia no
acostuma a nevar ni un sol dia a l'any.
Durant aquella època l'emmagatzemament i distribució de gel va arribar a ser un negoci
important que involucrava una part significativa de la població rural. S'en troben exemples al llarg
de tot el Mediterrani oriental.
![]() |
| Planta i secció aproximada. David Roca. Arquitecte |
![]() |
| Vista des de la cúpula amb els nervis de maó massís a sardinell. |
![]() |
| Vista de la cúpula des de l'exterior. |
![]() |
| Detall de la coronació de la cúpula. Maó massís i pedra natural. |
![]() |
| Una de les boques per on s'anava omplint de neu. |
![]() |
| Vista interior de la paret cóncava del pou |
![]() |
| Escala d'accès als diferents nivells |
![]() |
| Escala en mal estat de conservació, falten alguns trams. |








No hay comentarios:
Publicar un comentario